PRÈVIA I Girona-Rayo: oportunitat per trencar dinàmiques i tornar al camí de la victòria

Després d'una ensopegada a Oviedo, el Girona buscarà tornar al camí de la victòria aquest dissabte contra el Rayo Vallecano, en una cita que tindrà lloc a Montilivi a dos quarts de nou del vespre. Els madrilenys, que van iniciar la temporada amb l'objectiu de recuperar el lloc a Primera Divisió que mesos abans havien perdut, no han aconseguit entrar en la lluita per l'ambiciosa fita proposada i travessen un moment complicat. I és que havent assolit només cinc dels últims vint-i-un punts, han caigut fins a la divuitena posició, empatats a trenta-tres punts amb el que marca el descens, malgrat no entrar-hi. Amb només una victòria i tres empats, per onze derrotes, en els quinze matxs disputats lluny de Vallecas, han esdevingut el pitjor visitant de la categoria, juntament amb l'Almeria, però disposen de potencial suficient a les seves files, amb molts jugadors amb passat a la màxima categoria del futbol estatal, per competir i complicar les coses al rival, malgrat no vèncer a domicili des del passat desembre. Tot i que amb només vint-i-nou gols a favor han esdevingut dels menys golejadors, el fet d'haver-ne encaixat només quatre més els situa, en canvi, com un dels més solvents defensivament.

Dirigits per Michel Sánchez, un tècnic debutant a les banquetes del futbol professional que es va fer càrrec de l'equip després de les destitucions de Sandoval i Baraja, el Rayo, disposat sobre el terreny de joc amb un esquema tàctic similar a l'emprat per Pablo Machín, sempre busca la màxima verticalitat possible i ràpides transicions per plantar-se a l'àrea rival amb opcions de generar perill, i és que donada la situació esportiva en la qual es troba, el conjunt madrileny, a diferència del principi de curs, prima l'arribada i l'efectivitat al preciosisme. A les seves files compta amb futbolistes contrastats al futbol professional, amb dilatada experiència a Primera Divisió i molts galons, com és el cas dels defenses Amaya, Dorado, Galán, amb passat gironí, o Zé Castro; el capità Roberto Trashorras, la referència al mig del camp; els extrems Ebert i Lass (no viatja a Girona), dos estilets per banda, o Javi Guerra i Manucho, els màxims responsables del gol. El mateix Guerra ha esdevingut el principal anotador de la plantilla de Michel, amb cinc dianes, seguit pel ja citat Ebert o Álex Moreno i Embarba, amb tres, ambdós jugadors joves amb molta projecció, talent i polivalents en posicions ofensives, que també s'han fet el seu lloc a l'onze del Rayo.

De precedents entre els dos equips en trobem set, els quals han tingut desenllaços ben diferents, i és que tres d'ells han caigut del bàndol de Vallecas i només un del gironí, per tres empats. Enguany, dels últims tres enfrontaments, el Rayo sempre n'ha sortit victoriós, l'últim a la primera volta, amb un gol de Manucho que va posar l'un a zero al marcador en un matx molt igualat. A més, encara no coneix la derrota a Montilivi, d'on ha aconseguit dos empats i una victòria en les tres visites que hi ha fet.