A un pas del somni. A un pas de la Primera Divisió. El Girona torna a ser, per tercer any consecutiu, a dos partits de recuperar la màxima categoria i al davant es trobarà a un històric com el Tenerife, amb aspiracions també de tornar a ser entre els millors vint equips del país dotze anys després. Els blanc-i-blaus, que a principis de segle van caure en picat de Primera a Segona B en dues temporades, han passat una llarga travessia entre la categoria de bronze i la de plata en la qual la lluita per l'ascens s'havia convertit en l'excepció. L'únic cop, el 2017, van caure a la final davant el Getafe, i enguany buscaran refer-se. Ho faran després d'haver completat una magnífica campanya que han acabat cinquens amb 69 punts, i d'haver eliminat el Las Palmas a les semifinals del play-off en el derbi gran canari amb victòria a l'anada i a la tornada.
El gran artífex del ressorgir tinerfeny ha estat Luis Miguel Ramis. L'any passat va arribar començada la temporada per redreçar un mal inici de l'equip, i enguany ha dotat al seu conjunt d'una identitat pròpia basada en la solidesa, la fortalesa al darrere i la claredat d'idees a l'hora de jugar que li han permès tornar a lluitar per cotes altes. Unes premisses que es veuen reflectides també a les estadístiques, i és que amb només 37 gols encaixats s'han convertit aquesta temporada en el segon equip menys golejat, i s'han enfilat també fins als 53 gols a favor tot i haver perdut Fran Sol a l'estiu. Un equip que sol cedir la iniciativa però que és dominador de les àrees, sobretot en l'aspecte defensiu, al mateix temps que molt efectiu al davant quan aconsegueix arribar. Enric Gallego és la gran amenaça, i amb 10 gols lidera l'atac del seu equip juntament amb Elady Zorrilla, màxim anotador amb 11. També han tingut una participació destacada Shashoua i Mario González (6), posant de relleu el perill de la segona línia.
Girona i Tenerife s'han trobat en fins a dinou ocasions des del 2008, amb un balanç lleugerament favorable als blanc-i-vermells de set victòries, per sis empats i sis derrotes. I si a l'Heliodoro Rodríguez López el domini ha estat històricament local, a Montilivi també, i és que els de Míchel hi han guanyat cinc dels deu cops que han rebut els blanc-i-blaus i tan sols han deixat de puntuar en dos. Un d'ells, això sí, aquesta temporada, amb una única diana de Mario que va decantar el duel pels visitants, mentre que a la primera volta un gol de Baena no va ser suficient i el matx també va caure pel costat dels de Ramis. El Girona, doncs, haurà de fer front als precedents i capgirar-los igual que va fer amb l'Eibar si vol ser la temporada vinent a l'elit.
